Materials per a la difussió

Per tal de poder crear aquest projecte d’una forma global i crear un major impacte abarcant la major difussió publiciària i informació possible, hem dissenyat la nostra campanya en formats diferents que es complementen: un espot publicitari exposat al final d'aquesta pàgina, aquest blog en xarxa, un tríptic informatiu, un póster i una valla publicitària. Si el projecte es dués a terme, es tractaria de que els suports creats apareguessin alhora en diferents medis per així arribar a més quantitat de gent.

La campanya publicitària està adreçada a tot tipus de públic, i té un doble objectiu: per una banda, divulgar i donar a conèixer aquesta mesura de protecció, i per altra banda, intentar motivar les persones a realitzar un acolliment despertant un sentiment de solidaritat  comprensió. 

A continuació es presenten tots els formats esmentats 

Portada tríptic

Contraportada tríptic

Valla publicitària

Póster

Si us ve de gust, també podeu votar, opinar, criticar,...

Aquest cap de setmana...

Aquest cap de setmana hem vist als informatius de TV3 aquesta notícia relacionada amb l'acolliment familiar. 

Pot ser ara la gent s'hi anima més..

Aquí us pengem el vídeo de la notícia.

Petit glossari de terminologia

Centres d'Acollida: són cases o pisos on els infants que han estat separats de la seva família són atesos en un primer moment mentre que s'estudia la seva situació.

Centres Residencials: són cases o pisos on viuen els infants que estan a l'espera de ser acollits. S'hi estan mentre no poden ser amb la seva família d'orígen o preparen la seva independència fins la majoria d'edat.

Desemparament: és la situació de risc envers el desenvolupament de l'infant, donada la manca o inadequada atenció per part de la seva família (higiene, salut, abandonament, maltractament, manca d'alimentació...).

DGAIA: és la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència. És l'organisme responsable de la protecció dels infants a Catalunya i depen del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

Família biològica: és la família natural de l'infant, els pares i germans.

Família extensa: és la família natural de l'infant entesa de forma àmplia, els avis, oncles, cosins.

Guarda: és el deure d'atendre i educar un infant. En l'acolliment és la família acolllidora qui té la guarda de l'infant.

ICAA: és l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, responsable de tot allò que té a veure amb l'acolliment i l'adopció a Catalunya. És un organisme autònom del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

ICIF: Són les Institucions Col·laboradores d'Integració Familiar, entitats sense ànim de lucre que tenen com a finalitat la protecció dels infants, que reuneixen els requisits previstos. Estan acreditades d'acord al Decret 337/1995, de 28 de desembre, per desenvoupar les funcions de mediació que preveu la llei per integrar els infants en una família.

Potestat: és el conjunt de drets i obligacions que la llei reconeix als pares i mares sobre els seus fills quan són menors d'edat o estan incapacitats. En alguns casos en els que intervé l'Administració per incompliment dels pares, la potestat es pot dividir en tutela i guarda.

Tutela: és la responsabilitat legal que s'adjudica a una entitat administrativa sobre una persona menor d'edat o amb alguna discapacitat. A Catalunya, la tutela dels infants recau sobre la DGAIA.

Com podem acollir un infant

És aconsellable que la persona o família, amb residència habitual a Catalunya, que s'ofereix per acollir un infant, concerti una cita prèvia per telèfon amb l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, el qual té representacions territorials a Girona, Lleida i Tarragona, o amb alguna Institució Col·laboradora d'Integració Familiar (ICIF).

Si voleu ser una família acollidora heu de fer un escrit o una sol·licitut normaliztada, en la qual d'han de fer constar les dades personals i les motivacions que teniu d'acollir temporalment un infant.

Juntament amb la sol·licitud, s'han de presentar els documents següents:

Certificat d'antecedents penals

Informe mèdic de salut física i psíquica sobre la possibilitat de prestar una atenció adequada a un infant

Certificat d'empadronament

Tingueu en compte també que, segons les característiques de l'infant i el tipus d'acolliment, es preveuen ajuts econòmics per a les famílies o les persones acollidores.

En el seu moment, l'ICAA (Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció) proposa un menor determinat a una família en concret. Aquesta proposta es farà sempre en interès del menor i a partir de les seves necessitats i particularitats. Després de l'acceptació per ambdues parts, s'inicia progressivament la relació de l'infant amb la família, que en tot moment compta amb el suport del personal tècnic per tal d'ajudar tant la família com l'infant durant tot el temps que duri aquest acolliment, especialment en el procés d'integració de l'infant, després en l'acompanyament, i si s'escau, en el comiat.

Tipus d'acolliment familiar

Trobem diferents modalitats d'acolliment segons la situació de cada infant, la família biològica i la família d'acollida

Acolliment d'urgència-diagnòstic

Normalment, és un acolliment d'infant/s d'entre 0 i 6 anys. Aquest tipus d'acolliment té una doble finalitat: evitar la institucionalització de l'infant, i donar un temps d'espera mentre es realitza una avaluació del cas. La durada mínima és d'aporximadament 6 mesos.

Acolliment simple amb previsió de retorn

L'infant serà acollit en un nucli familiar que no és el propi, i que complementarà les seves necessitats fins que se solucioni la problemàtica i pugui tornar amb la seva família biològica. Poden durar fins a 2 anys, però de vegades aquests acolliments esdevenen de llarga durada.

Acolliment de llarga duració o permanent

S'acull a l'infant o jove durant un temps determinat, fins que sigui major d'edat o es trobi l'alternativa més adequada. Solen ser acolliments de més de 4 anys, però degut a la complexitat familiar en la que es troba l'infant o jove, és molt difícil predir quan es produirà el retorn amb la família biològica, en molts casos no és possible.

Famílies acollidores

Les famílies acollidores haurán d'atendre als infants com si fossin un membre més de la família i respectar els vincles amb la seva família d'origen.

Per tal de garantir els interessos dels menors, les famílies han de seguir un procés de valoració que comprén com a mínim dues entrevistes individuals i una entrevista al domicili dels sol·licitants. També cal que assisteixin a unes sessions formatives específiques per a famílies acollidores. Aquesta valoració donarà lloc a un informe psicosocial referent a la unitat familiar, al possible infant/s a adoptar i al tipus d'acolliment més idoni.

En aquesta valoració es tenen en compte diferents aspectes:

Característiques personals

• no patir cap malaltia física o psíquica que impossibiliti l'atenció a l'infant

• capacitat d'adaptació davant de noves situacions

• estabilitat emocional

• possibilitat de dedicació

Característiques socioeconòmiques

• mitjans de vida suficients

• habitatge en condicions adequades

Altres circumstàncies

• capacitat educativa i entorn familiar directe que pugui donar suport a la tasca educativa

• motivació adequada a la finalitat de l'acolliment

• voluntat d'acollir compartida per tot el nucli familiar que conviu

• acceptació, si escau, de la relació entre l'infant amb la seva família biològica i de facilitar-li el retorn i l'acceptació de la història, la identitat i la cultura pròpies del menor

• voluntat de col·laborar i acceptar el seguiment i l'assessorament tècnic del procés

Qui són aquests infants?

Els menors que necessiten ser acollits per una família que no és la pròpia estan en situació de desemparament. Es considera que un menor està desemparat quan falten les persones que se n'han de fer càrrec, o quan aquestes persones estan impossibilitades i es pot apreciar que al menor li manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat. També està en situació de desemparament l'infant que presenta signes de maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals, d'explotació o altres de naturalesa anàloga.

Aquests infants freqüentment estan ingressats en centres, residències o llars infantils i, fins i tot alguns de fa massa temps, pel qual cosa necessiten viure i crèixer dins de la normalitat d'una família i es pot comprovar com, al cap de poc temps de viure-hi, l'infant millora en tots els aspectes.

Les característiques dels infants que esperen viure en una família d'acollida són molt diverses, les seves edats estàn compreses entre els 0 i els 17 anys. Abans de proposar-los  viure amb una família d'acollida sempre es té en compte la seva opinió, ja que és molt important que desitgin i entenguin el per qué d'una altra família i es respectin els seus interessos. Ells han de ser protagonistes en el procés.

Algunes referències legals sobre l'acolliment familiar

"L'acolliment simple en família comporta confiar de manera temporal la guarda d'un menor a una família o persona, sense que existeixi, en el moment de la seva constitució, finalitat adoptiva." (Decret 2/1997, de 7 de gener, i Decret 127/1997, de 27 de maig)

"El menor desemparat que hagi d'ésser separat de la seva llar o entorn familiar ha d'ésser confiat a una altra família o persona que faci possible el desenvolupament integral de la seva personalitat.

Les persones que rebin un menor en acolliment simple tenen l'obligació de vetllar per ell, tenir-lo en llur companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral, sempre sota la vigilància, l'assessorament i l'ajut de l'organisme competent." (Llei 37/1991, de 30 de desembre) 

Els drets dels infants

Per tal d'encetar aquest blog farem referència al Principi 6 referit en la Declaració Universal dels Drets de l'Infant, ja que és aquest, el que ens ha dut i motivat a crear aquest espai.

"L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'emparança i sota la responsabilitat dels seus pares i, en qualsevol cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tindran una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d'altra mena".

Si voleu conèixer el text complet cliqueu aquí

L'acolliment familiar és una alternativa per als infants que no poden viure amb la seva família. Aquesta possibitat els permet viure i créixer en un context familiar que podran prendre com a punt de referència, des d'on se'ls podrà oferir una atenció personalitzada, crear vincles afectius estables, proporcionar seguretat, etc,  a més de sentir-se estimat, condició indispensable per a un desenvolupament adequat de la personalitat.